Home » Periodòncia

Periodòncia

La periodòncia és l’especialitat de l’odontologia que estudia la prevenció, el diagnòstic i el tractament de les malalties o anomalies que afecten els teixits que suporten les dents. Les principals malalties periodontals són la gingivitis i la periodontitis.

És una malaltia que afecta les genives i la resta d’estructures que suporten les dents, la pateix el 90 % de la població per sobre dels 35 anys i és la primera causa de pèrdua de dents en la població mundial.

Especialistes en tractaments de periodontitis a Barcelona

La malaltia periodontal es manifesta com una gingivitis (inflamació i sagnat de la geniva sense afectar l’os) o periodontitis, on hi ha la destrucció de l’os que suporta la dent. Si no és tractat a temps pot ocasionar la pèrdua de les dents. Un tractament periodontal abraça des de la correcció de la tècnica d’higiene per controlar la placa bacteriana, fins l’eliminació dels factors desencadenants que la desencadenen (càlculs dentaris o tosca i bosses periodontals).

Contacteu amb nosaltres

He llegit i accepto la política de privacitat

Et sona algun d’aquests símptomes?

En ocasions la malaltia periodontal pot progressar sense cap símptoma ni dolor. Durant una revisió dental regular, el dentista busca senyals de la malaltia periodontal, de manera que la malaltia encara no detectada es pot tractar abans que avanci.

  • Genives vermelloses i inflamades.
  • Sagnat espontani quan ens raspallem o ens passem el fil dental.
  • Genives que es desprenen de les dents, toves.
  • Dents fluixes o separades.
  • Mal alè continu.
  • Augment de la sensibilitat dentària, sobretot al fred.
  • Canvi en la forma en què les dents s’encaixen quan mosseguem i espais interdentals.
  • Canvi en l’ajust de dentadures parcials.
  • Pus entre la geniva i la dent, abscessos i flegmons.

Què és la periodòncia?

periodoncia

La periodòncia és una infecció crònica que afecta les genives i l’os que suporta les dents. Diferents tipus de bacteris i el mateix sistema immunitari trenquen l’os i el teixit conjuntiu que serveixen de suport per la dent, la qual cosa comporta complicacions com la mobilitat de la dent o fins i tot la pèrdua.
La gingivitis és una inflamació de la geniva que normalment no causa grans problemes. Però es pot estendre cap a altres parts del periodonci (os i teixits tous que envolten la dent responsables de mantenir-la fixa) i causar problemes més greus allà. Quan passa això parlem d’una malaltia periodontal. Amb el temps, la debilitació del periodonci provoca un menor ancoratge de la dent i es pot arribar a perdre la peça. Per prevenir la gingivitis cal una bona higiene dentibucal per evitar possibles complicacions posteriors com ara la periodontitis.

Sagnat de genives

Molt lligat a la periodòncia, el sagnat de la geniva, la inflamació o la vermellor són els signes principals de la gingivitis. Normalment, el sagnat es produeix durant el raspallat dental, però també es pot produir en altres moments. Una geniva sana té un color rosat mentre que les genives inflamades tenen un color vermellós més fosc. La gingivitis normalment no produeix dolor i els símptomes no es detecten en alguns casos durant molt de temps. Els símptomes que engloben la periodòncia són enrogiment i sagnat de les genives, sensibilitat dental, dolor i mal alè, però normalment no apareixen fins que la periodontitis ja és avançada

Genives inflamades

Quan s’inflamen les genives, entre la dent i la geniva, es formen unes bosses periodontals on s’estableixen els bacteris que poden causar càries en l’arrel de la dent. En fases més avançades de la periodontitis, les genives es poden retreure i deixen espais més grans entre les dents. Si la bossa periodontal és molt gran, part de l’arrel pot quedar exposada, ja que els bacteris estaran destruint part del periodonci i el teixit ossi.
En un tractament de periodòncia també ens centrem en la inflamació de les genives. La causa més comuna de la inflamació de les genives és la placa. La placa és una fina pel·lícula composta principalment per bacteris. Aquests bacteris causen la inflamació de les genives i la inflamació pot causar sagnat. Hi ha diferents factors que poden augmentar el risc de patir gingivitis i periodontitis. Una higiene oral pobra o l’hàbit tabàquic augmenten la probabilitat de tenir les genives inflamades.

Però hi ha altres factors que també poden influir com l’ús d’alguns fàrmacs que suprimeixen el sistema immunitari, infeccions víriques, canvis hormonals durant un embaràs o malalties com la diabetis. Cal intentar eliminar els factors de risc o controlar els símptomes que puguin anar apareixent si no és possible suprimir aquests factors per millorar el tractament de periodòncia.

Una de les maneres de detectar la gingivitis és acudint a una clínica odontològica on es revisarà dent per dent l’existència de bosses periodontals. També es comprovarà si hi ha presència de sagnat o retrocés gingival així com la mobilitat dental. En funció dels resultats de l’exploració realitzada, es requeriran altres tècniques com ara radiografies per veure si hi ha pèrdua òssia o no.

Gingivitis i periodontitis

Com en moltes altres malalties, com més aviat es detectin la gingivitis i la periodontitis (periodòncia), abans es podrà tractar i millor serà el pronòstic. El tractament que es fa servir té com a objectiu interrompre el progrés de la malaltia per evitar més danys o pèrdues dentals.

Una higiene oral ens servirà per prevenir la malaltia eliminant els bacteris, però també per tractar-la i evitar que progressi. Si la placa es forma per sota de les genives, el dentista ha d’eliminar-la i de vegades requerirà cirurgia per netejar la superfície de l’arrel de la dent o part de l’os que s’hagi pogut afectar.

Periodoncista

Com prevenir la gingivitis?

Un altre tema cabdal en la periodòncia. Per prevenir la gingivitis i la periodontitis cal intentar eliminar la formació de la placa que es forma ràpidament, però que es pot eliminar amb una bona higiene bucal. Si no és així, la inflamació de les genives pot aparèixer en pocs dies i la placa pot acabar formant un càlcul afavorint el creixement bacterià. Així doncs, un raspallat regular i l’ús del fil dental ens ajudarà a prevenir la formació de placa. Per eliminar el càlcul que s’hagi pogut formar cal anar al dentista per fer-nos una neteja professional.

Indicis de la periodontitis

Normalment, els indicis de malaltia periodontal no apareixen fins que s’arriba a una edat d’entre els 30 i els 50 anys. La malaltia apareix quan hi ha una acumulació de placa per sota de les genives i els símptomes més obvis no apareixen immediatament. Per aquest motiu és poc freqüent el diagnòstic de periodontitis en persones joves o adolescents. És més comú la gingivitis en gent jove, que és la forma més lleu de la malaltia de les genives i que pot evolucionar a una periodontitis amb el temps si no es tracta com cal.

El periodontòleg és l’odontòleg que s’ha especialitzat en el diagnòstic i tractament de les malalties de les genives (periodòncia). Podrà oferir diferents opcions de tractament que potser no trobem en un dentista.

Per a més informació truqueu o veniu a la nostra clínica especialista en periodòncia a Barcelona.

Casos clínics

    Preguntes freqüents

    Quines són les causes de la malaltia periodontal?

    El bacteri present a la placa causa la malaltia periodontal. Si no es retira, amb cura, cada dia amb el raspall i el fil dental, la placa s’endureix i es converteix en una substància dura i porosa anomenada càlcul (també coneguda com tosca). Les toxines que produeix la placa dental irriten les genives. Com romanen un temps al mateix lloc, les toxines provoquen que les genives es desprenguin de les dents i es formin bosses periodontals, que s’omplen de més toxines i bacteris.

    Segons avança la malaltia, les bosses s’estenen i la placa penetra més i més fins que l’os que sosté la dent es destrueix. Al final, la dent caurà o caldrà que l’extreguin per falta de suport ossi.

    Malgrat que els bacteris són els únics que poden causar la malaltia periodontal, hi ha altres factors que poden empitjorar-la com ara la genètica, el tabac, l’estrès, la diabetis i l’obesitat.

    Quines són les etapes de la malaltia periodontal?

    Hi ha moltes formes de malaltia periodontal. Entre les més comunes s’inclouen les següents:

    -Gingivitis: és la forma menys severa de malaltia periodontal. Les genives s’inflamen, s’enrogeixen i sagnen fàcil i freqüentment (llevat en el pacient fumador). Normalment hi ha poca, o cap, incomoditat en aquesta etapa. La gingivitis és reversible si es tracta professionalment i amb una bona cura de la higiene oral a casa.

    -Periodontitis inicial: si la gingivitis no es tracta, pot progressar cap a una periodontitis. En aquesta etapa, la malaltia periodontal comença a destruir l’os i el teixit que sosté les dents.

    -Periodontitis moderada a avançada: es desenvolupa si les primeres etapes de la malaltia passen desateses. Aquesta és la forma més avançada de la malaltia on hi ha una pèrdua d’os i teixit extensa.

    -Periodontitis agressiva: es caracteritza per la ràpida pèrdua d’os al voltant de les dents en un breu espai de temps. Hi ha una inflamació molt marcada sense una acumulació excessiva de placa ni càlcul. En aquests casos, la predisposició genètica és molt important.

    En què es basa el tractament de la malaltia periodontal?

    En què es basa el tractament de la malaltia periodontal?
    L’objectiu del tractament és eliminar la infecció que produeix la malaltia. Un cop controlada la infecció, el procés destructiu de l’os es deté i d’aquesta manera es poden conservar les dents i els teixits periodontals sans. Depenent de la quantitat d’os de suport destruït, les dents un cop tractades tindran un millor o pitjor pronòstic des d’un punt de vista funcional. Per això és important el tractament precoç.

    En algunes ocasions, tenim tècniques de tractament encaminades no només al control de la infecció, sinó també a la regeneració dels teixits periodontals destruïts o la substitució de dents no viables per implants.